«L’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per modelar-la.» Acabo de llegir aquesta citació, atribuïda a Bertolt Brecht, en un diari digital local, i he fet una associació automàtica d’idees: m’ha vingut al cap Bep Marquès. Em fa l’efecte que l’hauria signat i fet seva sense cap dificultat. […]
Veient la seva obra, s’entreveu l’impressor que hi ha darrere. El domini de les tècniques del cartellisme i del grafisme i l’ús de tipografies —com a recurs estètic i com a recurs semàntic i simbòlic— ho fan palès. Tot, però, al servei dels seus temes preferits: la crònica crítica dels esdeveniments sociopolítics; el paisatge (sobretot l’urbà gironí, però també marines, paisatges nostrats o de països visitats); el retrat i la figura humana; les composicions simbòliques, amb un contingut variable d’abstracció, però sempre carregades de sentit i significació, etc.
Francesc Carbonell, extracte text catàleg.