Anna Estadella

Hi ha un instant en la vida de les persones en què tot es transforma, tot es somou i ens colpeix sense pietat, irremissiblement. Llavors ens quedem «buidats de tot», com diu el poeta Josep Carner, i només ens resta la música, la literatura o la pintura. L’obra d’Anna Estadella ressuscita per a l’espectador aquests instants singulars, aquests moments en què tot s’atura i es converteix en art: la fragilitat de la vida es reflecteix aleshores en aquestes pinzellades que transmeten el que la pintora ha experimentat: l’horror, la crueltat, la por immensa que ens recorre les fibres del cos, o bé la placidesa, la serenitat i la llum.

En els quadres d’aquesta exposició, «En viu», no només hi ha la voluntat de captar aquests instants, sinó també d’acceptar-los tal com ens arriben, plens d’interrogants que no cal respondre, però també plens d’harmonia i de color. L’ull d’Anna Estadella s’endinsa pels racons dels éssers que ella estima fins a habitarlos, n’observa l’actitud i els gestos, i els passa pel sedàs del seu pensament i dels seus sentiments. El resultat són aquests retrats fets a l’oli que parlen per ells mateixos: desprenen vida en cada traç, en cada matís, en la llum fugissera que s’eternitza, i en cada color que ella aplica sàviament en els cossos i les cares. 

M. Rosa Font i Massot, extracte del text del catàleg.