Anna Estadella
Girona, 1931
Ja des de sempre que el color ha estat per a ella l'altre llenguatge. De manera natural, les seves composicions pictòriques d'adolescent s'organitzaven amb força singular. Era cap a l'any 1946 que en Roca Delpech va començar a animar-la a pintar certs motius, a manera d'exercici, i poc més tard se l'enduia amb ell a pintar carrers i pobles. En aquesta primera etapa el plein air i les explicacions expertes del pintor van aportar-li una bona base en els aspectes tècnics de la pintura i de la teoria del color. Quadres com n'il·lustren la maduresa.
A partir de l'any 1981, després d'un llarg període dedicat a altres ocupacions, segueix les classes de dibuix i pintura de Domènech Fita, de qui aprèn a mirar sota l'ampli espectre d'un ull atent, crític i expressiu, ESTUDI DE MODEL, 1981; CAMPS DE SANT MORI, 1982; TRES MIRADES, 1983. Comença a exposar periòdicament el seu treball, durant els següents 10 anys participarà en nombroses exposicions col·lectives centrades en la província i ciutat de Girona. Participa també en activitats com l'organització dels tallers de l'Ajuntament de Girona "la ciutat vista pels nens", 1985. Destaquem les exposicions individuals realitzades en la Sala de la Caixa de Pensions de Banyoles, 1983; Sala Municipal Santa Magdalena a Anglès, 1985; Restaurant Galeria Les Arts a l'Escala, 1988; Sala La Puntxa del Col.legi d'Aparelladors de Girona, 1990; Fontana d'Or, TRES PROPOSTES, 1992.
Si bé l'estudi del paisatge acapara la temàtica en alguns moments de la seva trajectòria, on hi llegim una predisposició contemplativa i relaxada, a partir d'aquestes dates es fa manifesta la vessant més expressiva d'Anna Estadella mitjançant la representació de la figura. Una figura que li permet explorar els nombrosos registres de l'existència humana i de les pròpies preocupacions. Són recurrents la referència a la col.lectivitat-individu aïllat, la parella o el sentit de la justícia davant el sofriment, sèrie LLÄTZER SURT A FORA, 1990; LA DONA, 1992; ESPERA, 1995.
Des del 2002 aproximadament, s'observa un canvi important d'actitud, la temàtica s'amplia novament, desapareixen les dominants fosques i empastades, la paleta s'omple de colors lluminosos i brillants, les escenes perden teatralitat, tornant-se quotidianes. Les teles ja no reflexen el fruit de llargues i repetides sobreposicions de sessions, sinó que ofereixen l'expressió intensa i concentrada d'una alenada de treball. L'exposició que presentem es centra en la darrera producció.
Fons d'art
