Josep Amat

La pintura de Josep Amat ens ensenya a estimar: estimem els arbres nus, a l'hivern, del passeig de Sant Feliu; la brisa del mar un dia de regates; l'alegria d'un espectacle viu, com és el circ; estimem la vida tranquil-la dels carrers d'una Barcelona d'abans de la guerra, o el bullici dels millors anys del naixement d'una ciutat ja cosmopolita; o bé estimem, també, el París etern que tots, en un moment o en un altre de la nostra vida, voldríem conèixer. Tot el que ens transcriu la mà d'Amat, passa primer pel seu sedas. Allà on l'artista  posa l'ull i l'ànima, nosaltres hi trobem la llibertat per interpretar els seus quadres. El seu sentiment és en el traç intencionat, és en els espais buits [...]; és allà on cada un de nosaltres retrobem el que l'art té de sublim. En el seu dibuix, Amat s'apropia del món que l'envolta, i és d'aquesta manera que l'art esdevé present. La seva mirada personal transforma les coses i, llavors, la visió dels seus quadres ens remou i desperta la percepció dins de nosaltres, els espectadors.

Maguí Noguer, extracte del text del catàleg.