Mim Junca, Josep Masdevall

El primer text neix d’una imatge de Félix de Azúa; el segon d’una biografia real novel·lada per Ricardo Menéndez Salmón, amb un dels títols més bells que s’han llegit els darrers anys. Perquè, fet i fet, aquesta és la tercera manera de crear. La primera, de fora cap endins, explicar el que es veu; la segona, de dins cap enfora, interioritzar una experièn- cia i compartir-la; la tercera, dialogar amb la tradició. He emprat la tercera perquè, en primer lloc, entenc que en Mim i en Josep representen les altres dues, respectivament.
En Mim dibuixa el que, com a voyeur silenciós, atent al detall, precís en el gest, veu en el procés de creació de dues ballarines que estan preparant una representació: hi veu la mestra i l’alumna, l’esforç i el descans, el dolor i l’alegria de viure, la transcendència del ball i els límits del cos. En Josep ha fet seus els camps de Serinyà, els ha viscut de nen i els ha visitat de gran, els ha corregut i els ha conceptualitzat i ara ens els ofereix com una proposta en la qual nosaltres també hi tenim la nostra per dir-hi. He emprat la tercera via, perquè, en segon lloc, a l’hora d’ajuntar aquests dos artistes, de barrejar aquestes dues propostes, el que acaba fent aquesta exposició és obrir la porta a la tercera manera de crear, al diàleg amb la tradició. O en llegir el títol no heu pensat amb “un paisatge amb figures” que tantes i tantes obres ha donat a l’art occidental? O és que el contrast entre l’esveltesa etèria de les ballarines i la rústega materialitat del camp no ens remet a la provocació d’un esmorzar a l’herba? O és que l’encaix de les ballarines i el camp no reviu els jocs amorosos de nimfes i pastores a les èglogues clàssiques?
Entenc que sí, però jo no us ho puc pas dir, perquè jo només em limito a anar al vagó i deixar que siguin ells qui m’expliquin què veuen, què pensen, què senten; em limito a passejar per aquesta sala i deixar que siguin les propostes dels artistes les que parlin.

Xavi Xargay i Oliva, extracte del text del catàleg.