Sebi Subirós, Evdokim Perevalsky

L’ombra de Babel és llarga —cada vegada menys— i encara hem de fer un esforç per entendre’ns gràcies a aquell balbuceig que déu ens va regalar com a càstig —curiosa paradoxa la de castigar premiant— i que ha fet possible l’art en la mesura que es tracta d’una activitat humana instal·lada en el dubte i la incertesa (que ningú s’enganyi: l’art no serveix per a res, ni tan sols com a teràpia). Abans de Babel no hi havia artistes ni hermeneutes, però tampoc comunitats diferenciades ni ciutats polimòrfiques com les que recrea Evdokim Perevalsky; no hi havia traces de diferència ni de variació com les que singularitzen les peces de Sebi Subiròs; no hi havia res que fos humà, perquè no hi havia alteritat. La sentència de Feuerbach segueix ressonant amb profètica contundència: com més gran és el déu, més petits són els homes que l’han inventat.

Eudald Camps, extracte del text del catàleg.