Bonaventura Anson

El conjunt de peces que componen aquesta exposició de maduresa formen un diari íntim del viatge al llarg dels anys que transcorren del verd al madur, des dels anys setanta fins avui mateix. Ens altres artistes el llenguatge pot ser més codificat, sigui per signes, pel gest de la pinzellada, per l’iconografia repetitiva. En aquests casos la tasca de descobriment és més òbvia. Però B. A. és totalment eclèctic, des de la manera de treballar sense esbossos previs fins al material, tècnica o tamany emprat. Tot és aleatori en ell. Deixa fluir la creativitat. Totes les seves obres són definitives, en tant que acabades amb la màxima exigència personal.
El risc i la innovació són trets claus en la seva personalitat com artista. Ho palpem quan utilitza materials no habituals (com cables d’acer, o paper de vidre com a suport pictòric) o quan abandona una tècnica dominada per una de nova. Aquí rau el valor del seu eclecticisme: escollir el més convenient en cada cas.
És una obra, la de l’Anson, que demana una certa obertura de pensament per qui la mira. La multidisciplinarietat dels artistes actuals és un dels ingredients més clars que fan allunyar l’art anomenat contemporani de la societat. I és en aquest sentit que l’Anson s’emmarca en el segle XXI a l’hora que té les arrels al segle XX. Això el fa doblement ric i interessant.
Que sigui difícil d’etiquetar és una sort. També cal afegir que B.A. és un “fora strada”, és a dir, que s’escapa dels límits que imposa la societat i no és esclau del mercat de l’art.

Maguí Noguer, extracte del text del catàleg.