Emili Biarnès, Josep Curto

Quan una obra surt d’un cor arriba sens dubte a un altre cor. L’obra parla i evoca. Sents en ella l’alè de l’artista. Si la mires un dia i un altre dia et va fent un relat; si la toques, te’n fa una representació. És un constant motiu de reflexió i és l’ànima de l’autor que ens empeny a fer-la, sense que ni ens n’adonem.
Aquesta cerca constant fa que l’Emili ens comuniqui els seus estats d’ànim, els veiem en tota la seva obra. Cada peça és la solució, el resultat d’un problema que s’ha plantejat, una idea inicial que és plena de incògnites i de trencaclosques tècnics que ha resolt, el desenllaç de l’enigma. És una creació que ens ofereix. És ell mateix.

Teresa Solà, extracte del text del catàleg.

Apropar-nos al paisatge que coneixem de sempre pot esdevenir un acte rutinari més enllà de la reconnexió personal que s’hi estableixi: entorn-individu; exterior-interior; realitat-subjectivitat; retrobats en un mateix instant, inconscient i terapèutic.
Com en tot viatge no tornarem com hem marxat, no serem el que érem. El trànsit pel món interior comença per l’atenció al de les sensacions, que a la vegada ens dispara el record. Som el que hem recorregut. Com a banyolins, en Curto i jo mateix hem transitat des que recordem pel vuit de l’estany, nuant una relació atàvica amb la terra (i amb l’aigua!) que es grava fort i per sempre; sense interferències culturals, construida a base d’olors, temperatures, llums, graus d’humitat, formes, textures... un diccionari empíric personal que es suma al corpus estètic col·lectiu de l’indret, l’excel·lència d’aquest lloc socialment reconegut.

Jaume Geli, extracte del text del catàleg.