Isidre Vicens
Montfullà, 1918 - Girona, 2016
Cada pintura és una pregària, una oda a tots els elements de la natura i al coneixement de l'home. Isidre Vicens va més enllà del que realment podem imaginar. Cerca l'essència, la poesia de la imatge, l'instant etern amb tots els seus fruits, amb totes les seves riqueses, amb el seu espai-temps històric. [...] Isidre Vicens memoritza impàvid durant hores el paisatge que té al davant amb la lentitud del seu temps i analitza un per un cada color, cada bri d'herba, cada incidència. Després tot es decideix a l'estudi. Aquesta capacitat tan reconcentrada d'observació li permet arribar al secret de les coses, a la mateixa essència del paisatge. No cal dir que sempre ha tingut el paisatge a dins. Potser l'ha expressat de moltes maneres, però amb una constant: l'empremta de l'home, la saviesa, la supervivència i la bondat. [...] Podem veure clarament com estima cada franja de terra, cosa que esdevé un ritual místic per preservar la memòria de l'home. El pintor atura la mà en l'instant que es reconeix en allò que la pintura li fa dir: és el moment que el paisatge el pinta a ell.
Jordi Martoranno, extracte del text del catàleg.
Fons d'art
