Josep Álvarez Niebla

Estudis superiors de Belles Arts a Tetuan, Sevilla, Barcelona i París. Els anys vuitanta s’estableix al Baix Empordà, primer a Fontanilles i, més tard, a Casavells. Fa un parèntesi i instal·la el seu estudi a Madrid del 1992 al 1995, per després retornar a l’Empordà.
Malgrat haver nascut a Tetuan i haver-hi viscut, així com a Tànger, fins els quinze anys, Espanya era el futur pròxim per a la família que emigrà a Girona. Però fou Sevilla la primera ciutat de parada per a l’artista, la qual li permeté constatar les grans diferències entre un país i l’altre, i en què s’endinsà en nous coneixements que li valdrien per ampliar la seva visió panoràmica.
S’interessà per Andalusia, la seva música, la seva cultura i el seu sentit de l’honor. En anar a visitar els seus pares, conegué el moviment artístic que es desenvolupava a Barcelona. Se sentí impressionat per aquesta ciutat i per l’obra de Tàpies, que va exercir certa influència al seu treball. Es matricula a l’Escola de Belles Arts, on l’ambient era molt estimulant per a un jove que pretenia ser artista i que té els ulls molt oberts per aprendre tot el possible. Coneix Llimós, Arranz Bravo, Artigau, Chancho, Gerard Sala, Serra de Rivera, Bartolozi i d’altres de la mateixa promoció. Exposa per primera vegada a Barcelona al Saló de Maig, que en aquell 1964 retia homenatge al Club 39, hereu de l’avantguarda artística catalana. 
Àvid d’experiències, viatja a París i, per la gran falta de mitjans, realitza teles molt petites. Pren contacte amb el grup Pànic, coneix Fernando Arrabal, amb el qual mantindrà una amistat, Jodorowski i Topor. El balanç és que la seva estada a París va resultar molt fructífera, la qual cosa alimentà culturalment la seva estada de dos anys a la ciutat d’Amposta (Tarragona), on es forjà la decisió de dedicar-se exclusivament a la pintura.
Ja amb un important bagatge, realitza la seva primera exposició a Barcelona, amb la qual s’inaugurava una nova galeria que tindria un important protagonisme a la ciutat durant bastants anys: era la Galeria Aquitania. Els quadres exposats eren d’una línia molt personal de figuració, obres d’important poètica que varen ser molt valorades pel públic i la crítica. Posteriorment, realitzà la sèrie Manipulaciones del cielo, en què apareixien núvols. La paraula pintada apareix a les obres dels inicis dels setanta. Però, on la paraula ocupa la totalitat de la tela amb una força rotunda és a Diguem No, de 1975. Amb aquesta obra guanyà el gran premi de pintura de la Biennal d’Art de Barcelona. Li seguirien també els números i, posteriorment, alternaria paraules completes amb altres obres, a les quals només apareix una sola lletra de gran mida. Anteriorment a la pintura Diguem No, el 1976 Niebla renuncia a la facilitat que posseeix per a cert tipus de pintura i realitza un llibre: Veinte ejercicios de figuración y fingimiento.
La dècada dels anys vuitanta ve marcada per la realització de les macropintures que varen ser, cadascuna, un repte de difícil execució, però de gran èxit.
El 1989, a més de l’exposició a la galeria Theo, l’artista exposa a diverses ciutats europees: Lieja, Groningen, Stuttgart, Kleve, Zuric, Freiburg, Basilea o Colònia. Aquesta obertura cap a Europa seria l’inici d’una gran expansió i el coneixement del seu treball a molts països, en nombre de disset, que són un mercat molt fort de les seves pintures.

Fons d'art

Onada, 2014 Josep Álvarez Niebla