Pep Camps

La forma també desplega en l’obra de Pep Camps una sèrie d’elements recurrents que van evolucionant i desenvolupant el seu sentit, la raó de ser de la seva presència en la pintura. Des dels inicis, veiem que el punt hi té un paper estructurador. Més o menys evident, potser com una taca més orgànica al principi i cada cop més definit com a tal, el punt estructura els elements de l’obra, comunica simbòlicament la connexió entre cossos i també la seva distància. El podem resseguir en les diferents obres i descobrir com es converteix en línia, o com diversos punts s’interconnecten a través de línies. Són elements formals reflexius sobre la pròpia plasticitat de la pintura, de la superfície i de la realitat referenciada. En aquests elements formals bàsics s’hi marca de nou una frontera, sovint difusa, entre la pintura com a representació i com a realitat plàstica independent de qualsevol referència aliena. Però el punt és també, més enllà del seu paper formal, la forma primigènia de l’origen i la fi, i, per tant, un element reflexiu sobre la realitat i la mateixa existència. És aquí on entra l’espiritualitat de l’obra de Pep Camps. Aquests elements formals recurrents són també símbols o plasmacions de la seva meditació sobre la intangibilitat de l’existència, així com de la realitat en tota la seva complexitat. Són, per tant, elements d’un caràcter misteriós, metafísic, que parlen de les múltiples dimensions que escapen a la nostra consciència.

Alexandre Roa, extracte del text del catàleg.