Benet Costa

Pintures de la vida que flueix. Estampes a la recerca de l’essencial. Solament es pot contemplar la mort des de la vida. El sentit del buit com a contrapunt. El suport motriu és la superfície pintada i lacerada. Estic parlant d’alguns dels suggeriments que m’ha desvelat aquesta exposició de Benet Costa.

Com sempre, un artista ens dona unes pistes —o selves— perquè nosaltres, els espectadors, fem nostres unes vivències i els donem les nostres pròpies interpretacions i emocions. […]

A mi, les pintures, aquarel·les i tintes en gran format d’en Benet m’han donat un mirall vibrant de vida per explorar-me una mica més i alhora per reviure herències de la història de la pintura que poden anar des del bou escorxat de Rembrandt fins a, des d’aquí, abocar Francis Bacon o seguir pels laberints gestuals de Saura, o trobar-me amb el ressò d’aquell paisatge des d’un interior que Matisse començà en la seva darrera estada a Cotlliure i que, ran de l’horror de la Guerra del 14, a mig fer, tapà gairebé totalment de negre, i que heretà Rothko des de la purificació mística.

Jordi Gimferrer, extracte text del catàleg.