Mercè Huerta

Deixeu-me que manllevi dos adjectius del llenguatge musical, harmoniosa i melòdica, per acostar-me a una pintura no pas basada en la figuració estricta, com en un primer cop d’ull podríem creure, sinó que demostra una visió molt lliure i intuïtiva de la realitat que té al davant. […]. Mercè Huerta, compositora de quadres, no busca grans contrastos; en canvi, aconsegueix transmetre sobre la tela un sentiment que l’ha captivat anteriorment.

Els seus paisatges, tant de natura com urbans o d’interiors, sempre són llocs que coneix molt bé, que analitza amb una mirada profunda, tot redescobrint-hi formes, colors i perspectives. Aquests paisatges eterns, interioritzats, que evoquen records, emergeixen d’un petit dibuix al natural. Experimenten transformacions que l’espectador mai endevinarà i que seran cabdals per a la composició. Una percepció passada pel filtre de Mercè Huerta, que observa la incidència de la llum sobre les coses per trobar-hi l’atmosfera existent.

Maguí Noguer, extratce text del catàleg.