Mercè Huerta
L'etern paisatge
En aquesta mostra, també, com si tingués per primera vegada un llapis o un pinzell a les mans, he volgut reproduir el paisatge: l'etern paisatge. Però no com una representació mimètica, sinó com una visió més lliure del paisatge estimat que m'ha acompanyat sempre de prop; potser també en un intent de reivindicar-lo, ja que ha estat tantes vegades maltractat. I he intentat també parlar d'aquest paisatge amb un llenguatge essencial, mínim, per trobar així la seva apassionant arquitectura secreta i la seva realitat més íntima. Arribar, potser, a transformar la seva estructura física en un concepte més reflexiu, amorosament crític o irònic, per trobar el camí -a vegades tan difícil- que va de la realitat objectiva a la realitat interior, la més personal i autèntica: la del paisatge ideal.
Mercè Huerta, extracte del text del catàleg.
