Miquel Plana

D’aquells anys de joventut en recordo la coincidència de la nostra feina en el si de diferents impremtes. […] Un dia en Miquel deixa la impremta i obre un taller d’artista segons l’antic ús. És a dir, com a eines, compta bàsicament amb el domini d’unes tècniques, que li asseguren la llibertat total dins el camp de l’edició, amb una especial admiració i respecte pels sistemes artesanals. I, com a capital, un pou interior d’idees que iran aflorant. […]

He esmentat el llibre, camp en el qual en Miquel desenvoluparà el gruix de la seva obra […] En Miquel ha treballat sempre a Olot. Això vol dir viure literalment barrejat amb la natura. […] I això s’ha de notar; el contrari seria negar-li sensibilitat. Periòdicament, amb una intermitència no calculada però assumida per l’autor, sorgeixen espectaculars jardins florals interiors. […] Tota una bibliografia de llibres de bibliofília dedicats a la natura. Plantes i flors sorgides de la seva ment han anat configurant un nou continent. És tradició, en el món de l’art, que s’aprofitin aquells elements més propers traient-los de l’anonimat i fent-los protagonistes per tal de restituir com a mite allò que la quotidianitat havia reduït a pura anècdota. Segur que mai la ment humana aconseguirà superar la fantasia i la màgia que atresora la naturalesa.

Domènec Moli, extracte text del catàleg.