Antonio Federico

Visitar periòdicament l’estudi d’Antoni Federico a l’Estrada ha esdevingut per a mi una de les formes més estimulants de constatar que, malgrat que vivim un temps en el qual sovintegen els intents d’instaurar la superficialitat en l’anàlisi dels esdeveniments i la banalització en el raonament, segueix havent-hi artistes que, com l’Antoni, es rebel·len cada dia i ho fan assumint la seva feina com un projecte de creixement personal basat, no en la pretensió de donar resposta a grans preguntes, sinó, ben al contrari, a convertir les seves obres en interrogants que conviden els espectadors a no resignar-se i a ser cada cop més capaços de viure en la incertesa.

El que m’interessa més d’aquest artista és la seva capacitat per donar a l’art una dimensió de viatge orientat cap al coneixement d’un mateix, dels altres i del món. […]

Una proposta que només pot atrevir-se a fer un artista a qui res li ha estat donat i que fa trenta anys que es dedica a aquesta feina, i que s’ha esforçat per evitar fugir dels conflictes; ben al contrari, ha buscat que aquests sorgeixin en cada peça perquè sap que la seva solució suposa enriquiment.

Enric Tubert Canada, extracte text del catàleg.