Laura Reixach
Miscel·lània
Descobreixo en la Laura dos camins plàstics que com a espectadora em semblen fascinants. Per una banda, el camí del joc pictòric parteix de l’obra de grans mestres per fer-los un homenatge però alhora tractarlos amb familiaritat i ironia. Una obra d’art sobre l’obra d’art. Gairebé podríem dir una desconstrucció de gran exigència estètica en què sempre és palesa una gran saviesa estilística. Fer humor amb Modigliani, Botticelli, Ingres, Matisse, Klimt, Leonardo da Vinci, Magritte, Rousseau, Botero és un plaer de l’esperit, una broma elegant de la intel·ligència. […] I, per altra banda, en la seva creació més íntima aprofundeix d’una manera gairebé exhaustiva en els objectius que tria, cosa poc freqüent en els creadors novells, temptats d’anar provant diferents possibilitats.
La Laura fa la seva obra amb una extraordinària dedicació i bon ofici, i ens la deixa entendre amb la pulcritud del seu realisme poètic, sortosament tan intel·ligible. Crec que som davant la consolidació d’una estrella molt jove que ens donarà interessantíssims cops de llum.
Pilarín Bayés, extracte text del catàleg.
