Jordi Gispert

Gispert ha anat teixint un llenguatge pictòric inconfusible que contraposa moviment amb tranquil·litat, duresa amb suavitat, extensions de dolçor amb extensions d’agredolç, amb uns elements que hi destaquen netament. El seu punt de partida sol ser una escena o una història anecdòtica, personal: un interior, o bé un paisatge natural o urbà. En les seves obres es poden identificar, reduïts a grafismes minimals, elements com ara cases, escales, eines, arbres, ceps, camins, taules, cadires i figures. Però no és obligatori intentar reconstruir l’escena o la història de la qual provenen, atès que les pintures són totalment autosuficients. El que hi veiem sembla com si hagués de ser-hi per força, com un conjunt de mots justos. La força continguda que respiren les obres té molt a veure amb l’aparent simplicitat dels recursos emprats, però l’efecte aconseguit sol ser misteriós, subtil i suggeridor

Henry Ettinghausen, extracte text del catàleg