Albert Aparicio

Quan l’any dos mil set Albert Aparicio va inaugurar Traces, feia quatre anys que havia acabat els estudis de pintura a l’Escola d’Art d’Olot i, amb vint-i-vuit anys, es convertia en un dels artistes més joves que han exposat a la Fundació Valvi. [...] En aquesta ocasió, les sales s’emplenen de volums orgànics suspesos en el buit. Són formes molt depurades, que recorden l’escultura biomòrfica del segle passat. L’analogia va més enllà de la semblança formal: corbes suaus, sensació de textura òssia o de pedra erosionada, conjugació del ple-buit, llum-ombra…, comparteixen una mirada de la realitat que travessa l’aparença concreta de les coses i s’interessa pel seu dinamisme, equilibri i transformació, i un procés creatiu que es nodreix de la intuïció, del subconscient i de la sensibilitat plàstica.
El treball d’Aparicio, que sempre ha tendit a la síntesi, redueix ara també el cromatisme a la mínima expressió i es desplega amb una gran contenció. L’atenció se centra en el volum, retallat sobre un fons negre gràcies a un punt de llum frontal. La intensitat d’aquest clarobscur crea figures de rotunditat escultòrica, que mantenen alhora una vaporositat pictòrica, i despleguen un ric joc de tensions plàstiques.

Germina Bastardas, extracte del text del catàleg.