Josep Massana

Les escultures de Massana, influïdes per l’esforç sintètic de Brancusi, Arp i Henry Moore, però especialment per la rotunditat i el despullament geomètric de l’escola basca —Oteiza, Mendiburu, Ugarte i Chillida, que coneix a través de Néstor Basterretxea— estableixen un vincle profund amb el seu entorn: la comarca de l’Alt Penedès.
Aquest territori, marcat pel ritme cíclic de la natura i afaiçonat per generacions de famílies que l’han treballat, és per ell d’una gran riquesa plàstica i visual. Massana no explota les qualitats bucòliques o pintoresques del lloc, sinó que es fixa en allò que ell qualifica d’art «inconscient» o «accidental», ocasionat per la interacció entre les condicions físiques del lloc i les pràctiques humanes que l’han transformat [...].
L’escultor es coneix bé la seva terra, la trepitja, la documenta amb fotografies preses en diferents moments de l’any i amb apunts que amb el temps evolucionen cap a la tridimensionalitat. A les seves mans, aquests motius sofreixen una depuració formal i ocasionalment una síntesi sincrètica que combina diferents elements i es tradueixen en una cal·ligrafia del paisatge.

Germina Bastardas, extracte del text del catàleg.