Jordi Amagat, Pep Admetlla

Hi ha un filosofema kantià que se centra, en oposició velada contra Leibniz, en la paradoxa de les figures simètriques incongruents (és allò que la ciència actual anomena objectes enantiomorfs). Les etiquetes, en tot cas, són enganyoses: es tracta de quelcom tan quotidià com la mà dreta i la mà esquerra, és a dir, objectes simètrics que són idèntics pel què fa a les seves determinacions conceptuals, però que la intuïció sensible obliga a reconèixer com a incongruents (no superposables ni substituïbles). Parlem d'un parell irreconciliable que comparteix la forma tot i existir en un espai diferent. El filòsof Josep Olesti ha parlat a bastament d'aquest problema (per dir-ne d'alguna manera) amb la intenció de mostrar, finalment, la riquesa inesgotable que conté tota paradoxa. El tema que ens ocupa és aquest: pensar l'espai entès com a escenari de tots els possibles i dels impossibles també (mitologia inclosa).

Eudald Camps, extracte del text del catàleg.