El concepte aigua dels primers treballs d’aquesta sèrie de pintures que es va iniciar l’any 2000 ha donat pas a una reflexió sobre mecanismes de llenguatge que hi ha entre el pensament i la creació, entre la mort i l’home, entre la transcendència i la quotidianitat, així com també a un element complementari o, segons com, contraposat, el concepte terra. Gratar, solcar, llaurar la pintura suposa reforçar la transcendència de la terra, un element on neix la vida, però també on es dipositen les despulles, on s’enterren secrets, o també un llit de fecundació, on la llavor esdevé arrel i arbre, on la terra neix de la terra. L’acció de gratar o fer una incisió en la pintura és un acte remot, genètic, intuïtiu, el qual ens revela allò que cerquem, el color, la forma, o també els diferents llenguatges que acull en si mateix l’espai pictòric. Segurament la resposta del que fem està en la recerca contínua per trobar i entendre allò que ens és desconegut.
Jordi Martoranno, extracte text del catàleg.