Girem, doncs, l'ampolla. Obrim-la. Deixem que coli el "gran reserva" i omplim els gots.
Tombem la garrafa. Encetem aquell oli de bona collita.
Capgirem l'estrany recipient trobat ran de mar i llegim el seu missatge... o lliurem d'una vegada els efluvis de la gerra dels perfums... o, perquè no? friccionem la pròpia llàntia, donant llibertat, ja tot d'una, al geni, i participem ensems dels talents, la personalitat i l'experiència.
No és bo el NOS, ni tampoc l'ALTRES; millor NOSALTRES.
Qui sap si així la conciència d'haver buidat la nostra ampolla, sobretot d'allò material, ens porti cap aquell final on trobarem la llibertat justament en el moment en que sempre hem tingut por de perdre-la.
Bonaventura Anson, extracte del text del catàleg.