Joan Crous

L’obsessió humana i artística de Joan Crous lliga perfectament […] amb un dels actes més significatius i més vell que els camins, com és l’acte de menjar junts, els humans, a l’entorn d’una taula. A la taula i al seu entorn hi dedica una gran part del seu treball. […]

Tot el que resta a taula després d’un àpat i abans de desparar-la queda fixat per sempre en un conglomerat de pols de vidre que ens recorda immediatament aquells testimonis tan impactants i sorprenents que encara ens queden avui de la vella ciutat de Pompeia, sorpresa pels efectes devastadors del Vesuvi. Podríem dir que els «sopars de vidre» de Joan Crous són fràgils, evocadors, suggeridors i lluminosos, travessen el temps, ja són i seran arqueologia perquè són objectes suspesos entre el passat i el futur.

Però ni sorprendre ni impactar és allò que interessa més a Joan Crous, sinó fixar i reconstruir el sentit de l’esdeveniment de l’acte humà més social i significatiu, tal com dèiem: un àpat a l’entorn d’una taula, un acte d’una gran eficàcia evocadora. Vida interrompuda, tallada i guardada per a testimoni absolut, inapel·lable.

Josep Valls, extracte text del catàleg.