Xavier Garcés

Amb extraordinària sensibilitat i tota senzillesa, Xavier Garcés, a més d’haver aconseguit crear un món propi i un estil que el defineix de manera inconfusible, fa de les coses més insignificants i quotidianes matèria estètica. «Res no és mesquí ni cap hora és isarda», va escriure Salvat-Papasseit, el poeta. […]
No cerca temes singulars ni tracta de cridar l’atenció amb efectes insòlits; en té prou amb observar el seu entorn amb una mirada perspicaç, que sap descobrir arreu un cert alè que es correspon amb el seu món poètic, singularment personal, que exalta les coses humils i autèntiques.
Li agrada fer retrats de la gent que s’estima, i diu que no trobaria cap model millor que la seva pròpia mare, la seva muller, la seva pròpia filla, els seus amics, perquè no en té prou amb una semblança física. Li interessa per damunt de tot reflectir, també, una manera de ser.

M. Lluïsa Borràs, extracte text del catàleg.