Albert Aparicio

En el segle xx, l’inici de l’abstracció és coetània del surrealisme, i l’expressionisme en seria el pas anterior. Molts artistes passen del surrealisme a l’abstracció en el mateix període artístic: Paul Klee o Kandinsky. Aquests dos artistes parteixen d’una ordenació lliure del color que segueix els impulsos de la inspiració. L’obra d’art es converteix en una realitat autònoma, sense connexió amb la natura, i en conseqü.ncia ja no representa homes, paisatges, cases o flors, sinó senzillament composicions de colors que intenten expressar, amb un llenguatge sense formes, com el de la música, la necessitat interior. És aquí on volia arribar. L’obra d’Albert Aparicio fluctua entre els tres corrents de manera natural, perquè conté un únic missatge primordial: l’essència de l’interior humà.

Maguí Noguer, extracte text del catàleg.