Pep Camps

La felicitat és patrimoni exclusiu del que sap contemplar. No cal ser Ricardo Reis, l'estoic i epicuri heterònim de Pessoa ("al poema més petit d'un poeta hi ha d'haver alguna cosa que indiqui que Homer ha existit"), tampoc cal ser Lao-tse: el silenci del paisatge ens ofereix la darrera possibilitat de relaxar aquella mirada atabalada per la pandèmia visual. Gatsby descansa gràcies a les magnífiques postes de sol que es veuen des de Long Island. Avui dia, un paisatge té la forma d'un parèntesi o, millor encara, és l'únic epíleg possible.
Potser per tot això, Pep Camps encara pinta.

Eudald Camps, extracte del catàleg.