Arnald Bosch

Arnald Bosch no fa de sociòleg, ni de geògraf, ni de parracaire, ni tan sols la seva mirada és romàntica o tenyida de nostàlgia. Ell utilitza la fotografia per aixecar una acta notarial d’un paisatge que l’ha seduït en la mesura que encara conserva l’empremta humana. Però el que és més destacable és que, en l’aspecte formal, Bosch ha entès que el collage humà troba una manera excel·lent de ser representat, precisament, a partir del collage fotogràfic: la imatge resultant és justament això, una casa d’una sola planta amb una porta central flanquejada per dues finestres simètriques. La multitud de fragments ens parlen de la descomposició d’aquesta realitat, però també d’una cosa tant o més important: cada fotografia conté en potència els elements que defineixen la resta; façanes que a causa de la seva distribució ens recorden un rostre humà, escamós i cec, amb els ulls tapiats, mort, però encara amb les cicatrius visibles testimoniant que aquí, abans, hi havia hagut vida.

Eudald Camps, extracte del text del catàleg.