Manel Bea

Bea formava part de les darreres generacions a cavall del postsurrealisme i de l’informalisme, i va rebre la influència del Dau al Set, moviment artístic de l’ambient de Barcelona de la dècada dels cinquanta. És llavors quan decideix, l’any 1958, marxar a Zuric per cursar estudis a l’escola Kunst Gobewe Schule, on manté contacte amb els corrents contemporanis de l’art, mentre treballa en el camp de la il·lustració i la litografia. […]
La personalíssima obra de Bea es fa difícil de catalogar. En quaranta anys de pintura va realitzar uns dos mil quadres. En una primera etapa, fins als vuitanta, es pot considerar dintre un postsurrealisme; llavors l’informalisme va agafant forma cap a una abstracció amb vermells, blaus, grocs intensos i collage puntual, aplicats amb gran destresa, els quals guanyen terreny al figurativisme inicial sense deixar mai de banda el lirisme. En els anys noranta prenen protagonisme els negres, que donen un segell únic a la seva obra.

Maguí Noguer, extracte del text del catàleg.