Narcís Costa

La seva obra sempre hi ha un joc entre el que es veu i el que l'espectador ha d'imaginar. Es qui mira; qui, resseguint els tirabuixons, els rínxols i els embolics, imagina les parts que no són visibles i acaba donant forma a la peça. Mai una escultura d'en Narcís es pot veure d'un cop d'ull. Sempre ens obliga a fer un recorregut, a mouren's per l'espai del voltant com a satèl·lits enganxats per la força centrípeta de la pròpia peça.
Però, no m'agradaria donar la sensació que en Narcís és una mena de científic o místic de l'art quàntic. Ben al contrari, tinc la sensació que l'art que podem veure a les seves escultures té a veure més amb el joc, amb el deixar-se emportar pel propi material, que amb la pura abstracció matemàtica. El sentit d' aquestes peces el podem buscar en aquella que es diu "Espiral a la sorra". Tots alguna vegada hem agafat un pal i hem dibuixat un espiral a la sorra. Quin sentit té? Per què ho fem? i sobretot, què pensàvem quan ho vam fer?

Antonio Martínez, extracte del text del catàleg.