Ester Baulida, Àlex Nogué

“Les illes no existeixen” és una adaptació de la idea que el poeta John Donne (1572-1631) va expressar a Meditació XVII en referir-se a la interrelació entre totes les coses, i de manera especial entre els homes, que acaba amb aquestes paraules: “Cap home és una illa, la mort de qualsevol m’afecta perquè estic unit a la humanitat, per això no preguntis per a qui toquen a mort les campanes, toquen per a tu”, paraules finals que donaren lloc al títol de la coneguda novel·la d’Ernest Hemingway. Dos dels vídeos més significatius de l’artista danès Jesper Just amb el títol No man is an Island I i II expressen una idea semblant.
Vist el paisatge des de la superfície, les illes són visibles i percebudes com a tals, però vist des de la profunditat de l’aigua, les illes estan connectades entre si i amb els continents de manera que, retòricament, són muntanyes que emergeixen a la superfície. És precisament a aquesta connexió invisible on apunta la intenció d’aquesta exposició.
Per aconseguir-ho, els autors, que ja han treballat cooperativament en altres ocasions (“23 preguntes amb resposta”, Zero1. Olot, Mataró, Munic), usen l’estratègia comunicativa de l’inesperat amb dues accepcions complementàries, cada una de les quals ocupa un dels dos espais expositius de la Fundació Valvi. Ester Baulida a “Una persona qualsevol”, utilitza la premsa diària per cercar la intensitat d’una comunicació imprevista i Àlex Nogué a “Dos til·lers” fa servir l’emotivitat del traç a llapis. Els dos treballs pretenen provocar un gir en el sistema d’absorbir les imatges i fer-nos entendre, en un instant i sobtadament, significats aparentment oposats.
Una tercera proposta, aquesta elaborada conjuntament entorn del bategar que registren els cardiogrames i la peça sonora Il verbo Essere, 2008, de Jepi Baulida, actua de clau interpretativa dels treballs: la interrelació.

Ester Baulida i Àlex Nogué, extracte del text del catàleg.