Jakob Engler

Vaig conèixer a Jakob Engler quan va triar l’Empordà per venir a viure, per establir, segons em va dir, un diàleg entre la ciutat i el camp, entre Basilea i Ullastret. [...]
De seguida em va interessar el seu treball i el mètode que seguia: partia d’una idea, d’una forma —sentida com a forma i no com a descripció o reminiscència.  Primer la plasmava en esbossos o dibuixos i la treballava fins a aconseguir crear una icona, una mena de símbol del seu món interior, del noüm.nic o del misteri, susceptible de ser desenvolupat en tres dimensions. [...]
A partir del dibuix, l’escultor descomponia la icona en una sèrie de formes geomètriques definides que després podien muntar-se, susceptibles de generar tensions interessants entre el ple i el buit, entre l’angle i la corba, entre un acabat polit i un altre rugós. Partint sovint d’un esbós previ i sense intentar reproduir res del món extern, anava alternant volums geomètrics perfectament muntats, combinant els octogonals amb altres de suaus corbes. [...]
Des dels seus primers passos en l’art, buscava per sobre de tot la conciliació de contraris, [...] convertintse en el seu tret fonamental. Sempre que penso en Jakob Engler el veig entregat a una pacient recerca de punts de vista comuns, de concordances, que puguin resoldre harmònicament punts de vista oposats, forces o conceptes antagònics. [...]
El diàleg definitiu que ha mantingut, tant en el seu pensament com en la seva obra (sent un reflex l’un de l’altre), crec que es pot contemplar sota tres aspectes diferents: diàleg entre tècnica i naturalesa, diàleg entre el concepte intel·lectual i l’emoció o el sentiment i, finalment, diàleg entre forma i material.

Maria Lluïsa Borràs, extracte del text del catàleg.