Un camí que evoluciona des dels orígens pop i fins a les matèries visuals, tel·lúriques i sígniques actuals.
Des de les formes de color elèctric de l’efervescència del pop art dels anys seixanta i setanta del segle xx com a moviment de cultura popular, amb una potència esclatant de colors, fins a les derivacions del present, que juguen a cavall entre un informalisme de textura visual i una abstracció lírica. […] En definitiva, Gustau Carbó i els seus formats grans i potents […] plasmen de manera rutilant, mirant sempre endavant, evolucionant i posant de manifest que l’acció de crear és una aventura contínua, que no se sap mai cap on ens durà.
Ricard Planas, extracte del text del catàleg.