Pere Bellès

El més característic de l’obra de Pere Bellès, i el que segurament ha causat l’interès de la major part del seu públic, és que els seus resultats abstractes i minimalistes neixen de l’observació i del procés analític a partir de la realitat física, del paisatge, del territori i de l’acció humana transformadora de l’espai natural. […]

En tot cas, totes [les obres] tenen en comú la necessitat d’una veritat de la qual emergir, de no ser pures invencions que neixin amb la mateixa representació plàstica. Tant se val quines siguin les empremtes humanes per representar: algunes són físiques, com les de l’arquitectura i els desplegaments urbanístics; d’altres són empremtes efímeres que remeten a experiències temporals com les rutes a peu […]. El cas és que Bellès utilitza formes i dades pertanyents a la realitat del territori per crear abstraccions al màxim de pures i harmòniques. Tot i així, és especialment important el seu caràcter material pel que fa al procés creatiu, sistemàtic i artesanal, però també per les seves qualitats visuals, gràcies a les textures i la pintura com a matèria més enllà del seu color. No obstant això, aquest gust per l’objecte artístic en un sentit corpori també diu molt del seu arrelament a la memòria física de la qual sorgeixen les formes i els colors.

Alexandre Roa, extracte del text del catàleg.